Quand a sautat de l'autre costat, i aviá lo qui « a ni carn ni òs e corredins lo bòsc »... lo vent ! Lo vent que l'a levada e menada sus son esquina sopla e infinida.
L'envòl es l'istòria d'una femna qui, lo temps d'un sòmi, visita un passat fantasmagoric ont realitat e imaginari se confondon. De l'autre costat comença un viatge que se dobrís sus « tot un mond », ont los òmes e la tèrra semblan se fondre.
Sus las alas d'un aucèl estranh, descobrissèm, per tòcas impressionistas, un « país » que s'espandís de Cevenas al mont Losera, ont la lenga occitana corrís coma un riu e ont los òmes cantan e escultan las montanhas. Lo lop i perseguís inlassablament lo rainard. Òmes e bèstias nauts en colors cavalan suls camins, d'unes vivon dins lo cau d'un arbre, d'autres cèrcan a pescar la luna. De voler protegir un pesolh, un autre i pèrd son nas, pendent que los bons gènis s'escondon jol mantèl dels mendicaires, e qu'un òs se passeja d'ostal en ostal.
Per son raconte, la contaire met en votz los contes reculhits per de collector.a.s abans que s'atuda aquela tradicion orala populara.